Anomenem genèricament ratafia al licor que s’obté per maceració de diferents ingredients de la zona (fruits, herbes medicinals, arrels, pinyols i espècies) en aiguardent. Podem trobar ratafies elaborades amb un sol ingredient fins a d’altres amb més de 100.

La seva elaboració majoritàriament és de caràcter casolà tot i que a Catalunya comptem amb un bon nombre de marques que n’elaboren de manera artesanal pel consum més majoritari, 3 d’elles amb més de 100 anys d’experiència: Russet, Bosch i Raiers.

Ratafia_MartiApunts_Directo al PaladarA Catalunya té molta presència a les comarques gironines i a les comarques centrals i occidentals del Pirineu. A la Provença i a Itàlia fan un licor igual anomenat licor de Sant Joan i Nociono, respectivament.

Trobem receptes de ratafia ja en el segle XVIII, a Catalunya les més antigues són del colomenc Francesc Rosquellas del 1842.

Existeixen dues teories ben fonamentades que prenen força sobre l’origen del nom:
• Derivat del llatí “pax (o res) rata fiat” que significa “queda signat”, expressió utilitzada davant d’un notari en signar un afer públic abans de fer un brindis (ratificar).
• Alguns filòlegs opinen que la paraula “ratafia” ve del crioll, importada a través del francès, de les Antilles franceses, on els indígenes al segle XVII anomenaven “tafia” als roms fets amb aiguardent que s’obtenien de la canya de sucre i que es maceraven amb fruits. Es troba datada en un text de Père Labat de l’any 1675 a l’illa de Guadalupe.

Més informació sobre la ratafia i els seus orígens.

EL COLOR DE LA TERRA I EL SOL

Després de 40 dies a sol i serena, i després d’haver-la filtrat, com a mínim un parell de vegades, la ratafia està llesta per tastar. No hi ha un color específic per a la ratafia. La gamma de colors està entre els marró fosc, marró vermellós i ataronjat; des de la foscor de la melassa, xerès fosc, òxids de terra, passant pel color caoba, el madeira, el coure, l’ocre, el caramel, fins a l’or vell i l’ambre. Colors que simbolitzen infinitat, elegància, robustesa, antiguitat, tranquil·litat, vincle amb la terra, allò acollidor, dinamisme, alegria, optimisme i amistat. En definitiva, una gamma que reflecteix l’origen del licor, la terra, brillant com l’energia del sol que l’ha fet créixer, i amb un acabat vellutat com correspon a una beguda noble pagesívola.

OLOR D’HERBES RATAFIAIRES

L’aroma de la ratafia ens proporciona molta informació. Des de la varietat d’ingredients, el sistema d’elaboració, l’edat, la seva evolució… De manera anàloga al vi, podem establir 3 categories per classificar les aromes de la ratafia: les primàries (les aromes de cada ingredient), les secundàries (produïdes en la maceració) i les terciàries (causades pel procés d’envelliment).