Les receptes passen a formar part del patrimoni familiar, són elaborades amb ingredients de la zona i se’ls atribueix propietats beneficioses ...”

Primer de tot cal remarcar que hi ha tantes maneres i receptes de ratafia com persones hi ha, i fins i tot més. Per aquest motiu, a continuació en farem una descripció genèrica i ho acompanyarem de diferents exemples de receptes de ratafia per poder mostrar la infinitat de variants existents. La ratafia és una beguda d’autor i això fa que els ingredients s’acabin posant al gust, sempre respectant uns paràmetres que a continuació us detallem. Recordem que hi ha ratafies monogràfiques (poniol, magnòlia…), però aquí ens centrarem amb la ratafia catalana o ratafia de nous.

Per a l’elaboració de ratafia no es necessita gaire material ni cal que aquest sigui sofisticat. Ens cal:

• Una garrafa que pugui acollir més espai que els litres d’aiguardent que vulguem fer. Per anar bé millor de vidre clar i si és possible amb algun tipus de protecció i de coll ample.
• Guants per manipular les nous (taquen molt els dits)
• Ganivet / tisores • Un embut
• En el cas que s’hagi de rebaixar l’aiguardent, caldrà disposar d’aigua embotellada i sucre, un pot i un fogó per elaborar el xarop.

Aquí podeu veure el procés al Talleret de la Ratafia del 2013:

Pel que fa als ingredients:

L’aiguardent
Un costum molt generalitzat, per la seva facilitat i practicitat per a fer ratafia, és utilitzar a qualsevol dels aiguardents anisats preparats per a la elaboració de ratafia. Sovint els trobem ja ensucrats i aromatitzats amb anís (per tant no caldrà afegir-ne posteriorment quan fem la ratafia).

El xarop (només en el cas que necessiteu rebaixar l’aiguardent)
És l’element que dóna cos al licor i també es coneix amb el nom d’almívar. S’obté per dissolució de sucre en aigua calenta. Si es vol aconseguir un licor totalment transparent i llampant, s’ha d’aconseguir un xarop ben clarificat.

Les nous verdes
L’element que distingeix la ratafia catalana és la nou verda; es recull pels volts de Sant Joan. Ens hem d’assegurar que estiguin ben netes. Hi ha qui l’aixafa i la deixa unes hores a la fresca i qui només hi posa la pela, que és la que dóna color al licor (la part interior li dóna un gust més amarg).

Les espècies
Les espècies més utilitzades són la nou moscada, els clavells, l’anís estrellat, el comí i la canyella. Cal tenir cura de no excedir-se en cap element, ja que d’altra manera la ratafia pot sortir amargant o bé pot notar-se massa un sol gust, tot i que hi ha receptes de ratafia que són monogràfiques d’espècies. Recordem que alguns preparats anisats ja porten anís estrellat i no caldrà posar-ne. Haurem de tenir en compte que en funció del grau que s’hagi de rebaixar, caldrà posar-hi més quantitat d’herbes i nous perquè no ens quedi fluixa d’aroma i gust.

Les herbes
Pel que fa a les herbes, s’ha de procurar escollir les que ens agradin més i, a banda d’això, que estiguin ben netes (de sorra, teranyines…).
A les receptes bàsiques agafem les que siguin més oloroses d’entre les mentolades i les cítriques o que tinguin propietats digestives i estomacals, ja que la ratafia s’acostuma a prendre després dels àpats, amb les postres, i ben segur que l’estómac ens ho agrairà. Tot i així, hi ha receptes en què s’utilitzen herbes de tot tipus de propietats medicinals. És millor posar les plantes seques, però també es poden posar acabades de collir. Cal però, que estiguin ben netes.

Podeu consultar aquest llistat d’herbes de la ratafia amb el nom científic, les seves propietats i quina part se n’utilitza.

ELABORACIÓ
Les plantes medicinals i les espècies es maceren en aiguardent durant uns quaranta dies a sol i serena, en una garrafa de vidre ben tapada que es xinxolla (remena) de tant en tant. Passat aquest temps, es cola amb un paper de filtre o amb un drap de fil i s’hi afegeix, si cal, el xarop en fred per aconseguir la dolçor i la graduació desitjada. Després es deixa envellir durant un parell de mesos en una garrafa de vidre o millor en una bóta de roure. Com que durant el procés d’envelliment acostuma a quedar tèrbola, abans d’embotellar-la convé tornar a filtrar-la.

elaboracio_ratafia_w