3 COSES IMPRESCINDIBLES PER FER UNA BONA RATAFIA

Ara que arriba la temporada de fer ratafia volem compartir amb tu algunes reflexions per potser les pots tenir en compte a l’hora de preparar la teva.

Estem una societat on tendim a buscar solucions que ens permetin fer una ratafia de forma ràpid, fàcil i sense gaire esforç. La ratafia és ofereix una molt bona oportunitat per aturar-nos una mica, veure i conèixer el nostre entorn i fer-nos algunes preguntes importants: què m’agrada de fer ratafia? Per què faig ratafia? Què hi ha al meu entorn?…

1.- Escollir bé l’aiguardent.
L’aiguardent és un dels ingredients més importants, és la base en la qual la resta d’ingredients deixaran la seva essència. Però no sempre li hem donat la importància que es mereix: sabem de què està fet (cereal, raïm..)? d’on ve? està rectificat o no? Si és un preparat tipus “crema anisada”, sabem quina quantitat de sucre i d’anís hi ha? Ens agradaria que no fos tan dolç ni tan anisat?

Una bona manera és fer ratafia a partir d’un aiguardent noble, per exemple amb holandes de vi (doble destil·lat de raïm) que havia sigut molt popular a casa nostra, o si no el trobem amb alcohol neutre sense sucre ni anís, ja li posarem nosaltres al nostre gust (amb panela, fonoll, mel, estevia… N’hi ha que ho fan amb un bon vodka (destil·lat de blat, sense sucre ni anís). Ara que gairebé no fem aiguardents casolans i que la poca indústria que queda a casa nostra mira cap a una altra banda, els anisats han sigut una opció fàcil, ràpida i barata per a fer ratafia. Això ha portat les seves conseqüències, i és que les ratafies han perdut la seva riquesa i diversitat de l’aiguardent a canvi d’una homogeneïtzació monòtona d’unes ratafies amb una base alcohòlica pobra, dolça i anisada. I el que és pitjor, el nostre paladar s’ha acostumat això i quan tastem una bona ratafia feta amb aiguardent, no sabem què ens passa, no la reconeixem, no ens acaba d’agradar. És semblant al que ens passa ara amb la llet de la granja, cervesa artesana, el pollastre ecològic, pa natural…

2.- Conèixer i escollir les herbes que utilitzarem
Les herbes estan al nostre voltant però no les veiem. Com deia en Josep Roca “Quan anem a bosc em sento tant petit, tan ignorant!” Pots plantar herbes a la jardinera del teu balcó, o recollir-ne del parc proper més proper, o de camí en pujar a l’ermita, del bosc del costat, les pots demanar al veí o anar a ca l’herbolari… Ens fa falta tornar a veure, tocar, olorar, tastar les herbes que tenim al nostre entorn per saber si ens agraden i què hi aporten a la ratafia. Potser et pot ajudar algun llibre de botànica quan vagis a bosc. El món de les herbes i les plantes és immens i apassionant!

3.- Fes la teva recepta, segons el que t’agradi!
Hi ha tantes receptes com persones que fan ratafia; la ratafia és una beguda d’autor i això s’hauria de notar en la teva ratafia! Tu també tens la teva recepta, aquella combinació que més t’agrada. La ratafia pot esdevenir una representació del teu paisatge interpretat a través teu i posats en una copa. Els ratafiaires aprenem o heretem la recepta d’algun familiar o conegut i modifiquem allò que no ens agrada prou. No tinguis por a fer canvis, a innovar, a provar coses noves. Les receptes ens serveixen com a guia, per tal que no es perdi la tradició, però no és una llista sagrada. Només pel que fa a la nou verda, que és l’ingredient indispensable per fer ratafia catalana, és el que no podem perdre de vista. Si no en porta però, també es pot dir ratafia (però no ratafia catalana), com moltes altes combinacions d’ingredients i aiguardent que hi ha a casa nostra: ratafia de magnòlia, de cireres… Però no importa tant el nom de com li diem, si no el que hi posem (a França i altres llocs en diuen ratafia d’una beguda que no s’assembla a la nostra i a altres llocs a ratafia igual que la nostra li diuen diferent).

Per acabar, dir-te que els ratafiaires dins la ratafia hi posem molt més que ingredients, alguns hi posem records, expectatives, sensacions… Hi ha una litúrgia associada, cultural i ancestral. Alguns fem ratafia per fer una activitat amb amics (sortir a collir herbes, posar els ingredients, tastar-la en una bona sobretaula…), altres ho fem per seguir una tradició familiar o de país, d’altres perquè ens apassiona el bosc, d’altres perquè ens agraden els licors…

La ratafia ens dóna l’oportunitat de conèixer-nos millor, relacionar-nos amb l’entorn, de fer servir l’instint, per posar consciència i de fer-ho amb llibertat amb el que més ens agradi.

Visca la Ratafia!

Leave a reply

required*