PREMI RATAFIAIRE DE MÈRIT 2017 per a
SISETA CAMPS i FONTÀS

Aquest diumenge 7 de maig es farà el seu nomenament públic a les 10:30 h a la plaça Farners amb els petits confrares en el marc del Mercat de les Herbes de la Ratafia

Moltes felicitats pel premi Siseta!!!

—————————————————————————

Nascuda el 13 de desembre de 1937, té 78 anys. Era la gran de tres germans. Va néixer a can Faveser de Riudarenes; el pare era en Manel Camps, fill de la mateixa casa, i la mare, la Teresa Fontàs, de can Comte de les Mallorquines. Es va casar amb l’Arseni Busquets, de can Vivoles de Vilobí d’Onyar -germà del bisbe de Camana (Perú)-, i van tenir dos fills: en Màrius i en David. Durant molts anys amb el seu home regentaven el Forn Nou; aquí és on la Maria va aplicar les seves virtuts com a persona: una dona simpàtica, generosa, atenta i amb capacitat de lideratge.

Fa uns cinquanta anys que fa ratafia. Segueix la recepta de més de seixanta plantes de la seva sogra, la Conxita Jordà, d’Aiguaviva, recepta originària de la sogra d’aquesta, la Teresa Vinyoles, de can Bes de Salitja, nascuda cap a l’any 1880. Va començar de molt jove, després de casar-se, l’any 1964. Amb la seva sogra anaven a recollir les herbes al costat del rec. No li va dir la recepta de la ratafia, però la Siseta s’anava apuntant cada un dels noms de les herbes que collien. “Quan em trobava malament perquè tenia el període la Conxita em donava un gotet de ratafia i funcionava!”

Li agrada molt anar a recollir les herbes en punts que ella coneix. Ara li costa anar-hi, i entre les que té al jardí, les que li porten en Salvador Barbé, en Ramon Baró (de la Seu d’Urgell) i d’altres, aconsegueix reunir moltes de les herbes. “La Francisca Pastells ja m’havia donat alguna herba per fer la ratafia; esperava el meu home al trencall que pujava a can Boix, on anàvem a portar pa. Però mai donava la recepta”, diu amb un somriure.

La Siseta no ha parat de fer ratafia durant aquests anys; en fa uns quaranta litres, tot i que de vegades n’ha fet fins a noranta, que regala en la seva totalitat. “Un any vàrem provar de filtrar els noranta litres de cop i vàrem anar a dormir ben marejades.” I és que a casa de la Siseta fer ratafia és una festassa; s’hi reuneixen veïns, familiars, coneguts i persones que en volen aprendre: en Joan Rabasseda (alcalde d’Arenys), la Rosa Pi, en Jordi Barbé, els seus néts -la Farners i l’Adrià… Alguns dels que n’han après amb ella han obtingut el premi a la millor ratafia local -en Salvador i la Carme Barbé-, i també el premi a la millor ratafia al concurs de Centelles -el germà Ramon, de la Seu d’Urgell. Aquest li porta regalèssia, timó, romaní de la Ribera d’Ebre i ginebró i nous de la Seu. També tiren de les que té al jardí: “Ramon, vés a baix al jardí i talla una mica de menta.” Casa seva es converteix en un anar i venir d’herbes, garrafes, espècies, conduït per la saviesa de la Siseta.

Com a curiositats, la Siseta hi posa les nous senceres, hi afegeix una mica de gingebre i no tapa hermèticament les garrafes, d’aquí el color clar, la frescor i finesa de la seva ratafia. Mossèn Tià li deia sovint: “Siseta, tens pinso?”, referint-se a la seva ratafia.

A la Siseta la fa molt feliç veure que persones que n’han après amb ella continuen fent-ne i guanyen premis: “M’encanta que guanyin els altres; vol dir que n’han après, que ho continuaran i que no es perdrà aquesta tradició tan maca. Som nosaltres que hem de mirar de conservar les nostres tradicions. La Festa de la Ratafia m’encanta, promociona el poble i s’hi viu un ambient únic i especial.”

Leave a reply

required*