Com a novetat de la 34a Festa de la Ratafia, enguany s’ha recuperat la darrera recepta que completa la tetralogia i s’ha creat la “Ratafia Cirera”, també basada en les receptes de Rosquellas i on l’ingredient principal és aquesta fruita collida als voltants de Santa Coloma de Farners. Aquesta nova ratafia només es podrà adquirir els dies de la Festa i com a format especial tindrem 100 paquets de quatre ratafies de 1842 en un estoig de fusta de pi natural. Edició limitada!

Aquest hivern passat ens va portar una sorpresa molt agradable i inimaginable, que pocs de nosaltres esperàvem. Fruit gairebé de la casualitat, mentre buscàvem informació a l’expedient que hi ha a l’Arxiu Comarcal sobre Francesc Rosquellas, vàrem trobar la que és la seva darrera (i última) recepta de ratafia en el manuscrit datat l’any 1842.

Es tracta d’una ratafia de cireres (“guindas”, en diu ell), una fórmula ben curiosa i més popular a centreeuropa. És diferent a la resta de les seves ratafies, quant a l’elaboració (només porta cireres i aiguardent), quant a color (és d’un vermell piruleta) i quant a gust (dolça i afruitada). Des de la Confraria de la Ratafia s’ha decidit editar aquesta ratafia seguint el mètode i imatge igual que la resta (totalment artesanal) i amb productes de km0, concretament amb cireres del Subirà.

ratafia_cireres

ratafia_cireres_2ratafia_cireres_3

2 comments

Teniu alguna informació que faci pres suposar una confusió de Rosquellas entre guindes i cireres?
La guinda és el fruit del guinder (Prunus cerasus), mentre la cirera ho és del cirerer (Prunus avium). La guinda té la polpa ferma i àcida, mentre la cirera és sucosa i dolça. Antigament, moltes cases d pagès tenien un guinder a prop, degut a les propietats d l’aiguardent d guindes per les molèsties menstruals.

Confraria de la Ratafia Reply

Hola Ivan,

doncs moltes gràcies per la informació! la veritat és que no en teníem coneixement.. ho investigarem més a fons a veure si en traiem l’entrellat de tot plegat!!

Leave a reply

required*